Cap de setmana entre 4 parets

Aquesta setmana no ha estat gran cosa. A algú li ha canviat la vida? A mi no. Era una setmana més. Un cap de setmana més. Però aquest, particularment avorrit. Feina, feina... feina.

Vaig fer algunes modificacions a la capçalera del blog, perquè la que hi havia no me la sentia gaire meva. Hi he posat un reactor comercial, un Lancia 037 de Bettega, i tropes d'una unitat cuirassada britànica a Birmània...

Pel que fa a la feina... he destinat els darrers dies a elaborar un document en anglès per a la darrera assignatura de la meva carrera. Hem de construir i fer enlairar un coet experimental entre un grup, com si d'una organització es tractés. Cada membre del grup assumeix un rol, i a mi m'ha tocat del d'Enginyer de Test i Assaig. Ja tenim el coet quasi acabat, i ara les hi hem de fer passar magres amb tota mena de proves de resistència. El document en qüestió descriu en anglès els mètodes que farem servir per mesurar les reaccions del coet en un seguit de simulacions del que finalment serà el seu llançament.
Suposo que en el fons no hem d'aprendre res de coets ni llançaments, sinó de treball en grup, assignació de tasques, etcètera...

Ara que ja l'he acabat, però, em disposo a continuar llegint un llibre que m'ha enganxat força, tot i que no ho hauria imaginat. He deixat pausada la lectura de "LAS ARENAS DE SAQQARA", de Glenn Meade (Ed. Booket), per un llibre de submarinistes! EL vaig agafar de casa la meva xicota (el sogre fa submarinisme), i tracta d'uns paios que van trobar fa poc un submarí alemany de la 2a Guerra Mundial a les costes de Nova Jersey. És una narració d'una història real...
Per si el tema us interessa, aquí us els deixo: "TRAS LA SOMBRA DE UN SUBMARINO", de Robert Kurson (Ed. RBA).



Amb el vostre permís, vaig a llegir...

Ah, i visca el Barça! (1-4... pim pam pum)

Diferent pressupost, però idèntic estil...

I és que només fa falta una mica de propulsió posterior i ganes...
Ja sabeu, gent: a practicar!!

L'home de la jornada

Me n'oblidava. No pot acabar el dia sense col·locar en el lloc que li pertoca al personatge de la jornada (d'ahir). Aquest tio és increïble (en el sentit més estricte)...

Avui no és un bon dia...

Suposo que tothom té dies d'aquests... i avui m'ha tocat a mi. Si sovintegen gaire imagino que els entesos diagnostiquen una depressió.

Tinc la sensació que no hi ha gran cosa que rutlli com voldria, i que faci el que faci, de poc servirà per arreglar-ho. Però tal i com deia un proverbi xinès: "si un problema té sol·lució, no cal preocupar-se, i si un problema no en té, tampoc cal preocupar-se". Serà millor que me'n rigui una mica de mi mateix amb l'ajuda d'aquest anunci...

(la cançó és 'If you leave me now' de Chicago, i la podeu sentir sola aqui)

Crec que dedicaré la resta de dia a la improductivitat total :D
Si tinc ganes d'escriure ja apareixeré per aquí de nou.

La costa del Garraf en veler...

Fins ahir no vaig saber que avui passaria el dia navegant... i no precisament per internet.
No em pregunteu com, però el cas és que de bon matí ens hem plantat al port esportiu de Vilanova i la Geltrú, on ens esperava un veler que ens diuria a fer un tomb per la costa tot el dia.
Tampoc no m'esperava que m'agradés tant! Però la veritat és que ha estat una jornada molt agradable. El veler, un Bavaria 36 com el de la foto de sota, d'11 metres d'eslora, era preciós. I això que jo, els vaixells... doncs psè...
De fet, les meves experiències nàutiques son més aviat pobres: golondrines de Barcelona, una zodiac semi-rigida per Port-Lligat... i les barquetes del parc de la Ciutadella.

Avui però, realment he sentit el que era navegar. I ho recomano.
Hem sortit de l'ampli port de Vilanova a quarts d'11, i després de donar unes voltes fins a Cubelles, hem començat a resseguir la costa cap al Nord. Hem pujat fins a Sitges, hem enfilat el Garraf, i ens hem fondejat a la vora dels penya-segats per dinar. Un plaer...
Després, cafetó al club nàutic de Garraf i tornada (2h)... amb calma i tranquilitat.
A diferència de les fora borda i els iots, on prima la facilitat per assolir les destinacions, darrera del veler s'amaga un autèntic art. Coneixement de la mar, dels vents, i de la nau al 100%... capacitat de combinar-los, i aconseguir un trajecte plàcid, amb una navegació extraordinariament suau i elegant. No s'assoleixen velocitats altes (amb vent uns 10 km/h!), però el silenci, tímidament trencat pel suau xiular del vent lliscant per les veles, és impagable, i el capcineig lent, acaba resultant agradable.

Demà toca tornar a la feina, però començaré la nova setmana amb aires tremendament renovats! Espero que la brisa del mar no m'acabi fent saltar el 'moquillo'... i hagi de tirar de mocador, com és habitual en aquestes dates.

A més, he constatat que molts principis i vocabulari aeronàutics van escindir-se de la navegació marítima. En certa manera, l'una és la germana gran de l'altra.

Podeu visitar la web de l'empresa que ens va llogar el veler aqui

Us presento al nostre Opel Kadett GT/E

Tinc ganes de fer feina seriosa amb el Kadett. El Kadett és el cotxe que estem restaurant entre el meu germà, el meu pare i un servidor.
Es tracta d'un cotxe del 1978 que vam comprar fa cosa de dos anys, i des d'aleshores estem dedicant temps i diners a donar-li una segona vida.
L'estat de compra del cotxe era lamentable... A part dels anys que duia a sobre en sí, havia passat els darrers temps a la intempèrie, en un carreró d'una urbanització prop de Girona, on el propietari el tenia abandonat, i on la humitat va ocupar-se d'acabar de destrossar-lo.

Tot i això, en passar la ITV pertinent abans de desmontar-lo, va deixar clar que era un cotxe alemany, amb casta, i fet amb el cap: va passar la revisió sense novetat, i sense fer-li pràcticament res d'especial. Cal dir que, abans de sotemtre'l a la intervenció a 'cor obert'... ens vam acomiadar del cotxe tot fent unes Maioles (sense parar, perquè l'alternador podia carregar la bateria prehistòrica que duia...). Esperem que un dia o altre (a poder ser del 2007) ens dugui de nou al capdamunt de les Maioles (i a fer molts més quilòmetres).

Son tantes les hores que hi hem passat, que li he agafat un apreci especial. Gairebé penso en ell com una persona: imagino quan el van fabricar, quan va sortir de fàbrica i va conèixer el seu primer propietari, quan el van adaptar per córrer (com a Gr.1), quan va travessar la frontera per quedar-se a Catalunya, quan va ser maltractat i abandonat, quan ens el vam quedar... i imagino amb alegria el dia que l'acabarem.
En el fons, es pot sentir afortunat, doncs molts dels seus 'germans' van morir en accidents de rallyes a Alemanya (i Europa en general), o han acabat en desguassos, o molt pitjor, tunejats pels equivalents alemanys als quillos...
Ell, però, és un pusa sang: Motor 2.0 injecció, transmissió autoblocant al 70%, tracció darrera, canvi ZF de curses de relació tancadíssima, suspensions Bilstein... Un GT/E original.

Sabem, per les capes de pintura que hem trobat, que sortí de fàbrica groc i blanc. Fou un dels darrers de la seva espècie, que duia el motor més gròs (de 115 cv), i intermitents al costat de les òptiques. El número de xassís l'avala. Així va néixer, i així el volem deixar.

Cal dir que duia una trompada mal reparada al morro, una rebregada al capó (quina feinada ens ha dut!), una aleta o dues aprofitades d'un altre cotxe, reforços en els enclavaments de l'arc de seguretat...

Tot i això, després de mesos i mesos de lifting, neteja, soldadures, sanejament, tractament anticorrosió, imprimacions, pastes, redreçament, etcètera, i d'unes setmanes (eternes) al pintor, el nostre Kadett ha tornat a néixer. Ara cal muntar-lo... i ensenyar-lo a caminar.

Qui no estimi els cotxes clàssics creurà que soc un boig, i no el contradiré.


En fi. Us poso algunes fotos de la criatura. De dalt a baix: imatge del cotxe en sortir de fàbrica; l'estat en el que el vam trobar; l'estat actual (just després de pintar); i un exemple de com el volem deixar.

Digui, oiga

He trobat aquest video en alguns altres posts... i m'ha fet recordar aquell gran programa anomenat "Persones humanes" que TV3 va emetre fa temps. Com podreu comprovar, la gentussa de Ciutadans es deu haver matriculat al curs de bilingüisme "Digui Oiga", i ha tret matrícula d'honor (potser també el Montilla ha fet algunes classes).

Generalment postegen el video de ciutadans també, però he decidit que aquesta gent no té cabuda aquí.