Cap de setmana entre 4 parets

Aquesta setmana no ha estat gran cosa. A algú li ha canviat la vida? A mi no. Era una setmana més. Un cap de setmana més. Però aquest, particularment avorrit. Feina, feina... feina.

Vaig fer algunes modificacions a la capçalera del blog, perquè la que hi havia no me la sentia gaire meva. Hi he posat un reactor comercial, un Lancia 037 de Bettega, i tropes d'una unitat cuirassada britànica a Birmània...

Pel que fa a la feina... he destinat els darrers dies a elaborar un document en anglès per a la darrera assignatura de la meva carrera. Hem de construir i fer enlairar un coet experimental entre un grup, com si d'una organització es tractés. Cada membre del grup assumeix un rol, i a mi m'ha tocat del d'Enginyer de Test i Assaig. Ja tenim el coet quasi acabat, i ara les hi hem de fer passar magres amb tota mena de proves de resistència. El document en qüestió descriu en anglès els mètodes que farem servir per mesurar les reaccions del coet en un seguit de simulacions del que finalment serà el seu llançament.
Suposo que en el fons no hem d'aprendre res de coets ni llançaments, sinó de treball en grup, assignació de tasques, etcètera...

Ara que ja l'he acabat, però, em disposo a continuar llegint un llibre que m'ha enganxat força, tot i que no ho hauria imaginat. He deixat pausada la lectura de "LAS ARENAS DE SAQQARA", de Glenn Meade (Ed. Booket), per un llibre de submarinistes! EL vaig agafar de casa la meva xicota (el sogre fa submarinisme), i tracta d'uns paios que van trobar fa poc un submarí alemany de la 2a Guerra Mundial a les costes de Nova Jersey. És una narració d'una història real...
Per si el tema us interessa, aquí us els deixo: "TRAS LA SOMBRA DE UN SUBMARINO", de Robert Kurson (Ed. RBA).



Amb el vostre permís, vaig a llegir...

Ah, i visca el Barça! (1-4... pim pam pum)

Diferent pressupost, però idèntic estil...

I és que només fa falta una mica de propulsió posterior i ganes...
Ja sabeu, gent: a practicar!!

L'home de la jornada

Me n'oblidava. No pot acabar el dia sense col·locar en el lloc que li pertoca al personatge de la jornada (d'ahir). Aquest tio és increïble (en el sentit més estricte)...

Avui no és un bon dia...

Suposo que tothom té dies d'aquests... i avui m'ha tocat a mi. Si sovintegen gaire imagino que els entesos diagnostiquen una depressió.

Tinc la sensació que no hi ha gran cosa que rutlli com voldria, i que faci el que faci, de poc servirà per arreglar-ho. Però tal i com deia un proverbi xinès: "si un problema té sol·lució, no cal preocupar-se, i si un problema no en té, tampoc cal preocupar-se". Serà millor que me'n rigui una mica de mi mateix amb l'ajuda d'aquest anunci...

(la cançó és 'If you leave me now' de Chicago, i la podeu sentir sola aqui)

Crec que dedicaré la resta de dia a la improductivitat total :D
Si tinc ganes d'escriure ja apareixeré per aquí de nou.

La costa del Garraf en veler...

Fins ahir no vaig saber que avui passaria el dia navegant... i no precisament per internet.
No em pregunteu com, però el cas és que de bon matí ens hem plantat al port esportiu de Vilanova i la Geltrú, on ens esperava un veler que ens diuria a fer un tomb per la costa tot el dia.
Tampoc no m'esperava que m'agradés tant! Però la veritat és que ha estat una jornada molt agradable. El veler, un Bavaria 36 com el de la foto de sota, d'11 metres d'eslora, era preciós. I això que jo, els vaixells... doncs psè...
De fet, les meves experiències nàutiques son més aviat pobres: golondrines de Barcelona, una zodiac semi-rigida per Port-Lligat... i les barquetes del parc de la Ciutadella.

Avui però, realment he sentit el que era navegar. I ho recomano.
Hem sortit de l'ampli port de Vilanova a quarts d'11, i després de donar unes voltes fins a Cubelles, hem començat a resseguir la costa cap al Nord. Hem pujat fins a Sitges, hem enfilat el Garraf, i ens hem fondejat a la vora dels penya-segats per dinar. Un plaer...
Després, cafetó al club nàutic de Garraf i tornada (2h)... amb calma i tranquilitat.
A diferència de les fora borda i els iots, on prima la facilitat per assolir les destinacions, darrera del veler s'amaga un autèntic art. Coneixement de la mar, dels vents, i de la nau al 100%... capacitat de combinar-los, i aconseguir un trajecte plàcid, amb una navegació extraordinariament suau i elegant. No s'assoleixen velocitats altes (amb vent uns 10 km/h!), però el silenci, tímidament trencat pel suau xiular del vent lliscant per les veles, és impagable, i el capcineig lent, acaba resultant agradable.

Demà toca tornar a la feina, però començaré la nova setmana amb aires tremendament renovats! Espero que la brisa del mar no m'acabi fent saltar el 'moquillo'... i hagi de tirar de mocador, com és habitual en aquestes dates.

A més, he constatat que molts principis i vocabulari aeronàutics van escindir-se de la navegació marítima. En certa manera, l'una és la germana gran de l'altra.

Podeu visitar la web de l'empresa que ens va llogar el veler aqui

Us presento al nostre Opel Kadett GT/E

Tinc ganes de fer feina seriosa amb el Kadett. El Kadett és el cotxe que estem restaurant entre el meu germà, el meu pare i un servidor.
Es tracta d'un cotxe del 1978 que vam comprar fa cosa de dos anys, i des d'aleshores estem dedicant temps i diners a donar-li una segona vida.
L'estat de compra del cotxe era lamentable... A part dels anys que duia a sobre en sí, havia passat els darrers temps a la intempèrie, en un carreró d'una urbanització prop de Girona, on el propietari el tenia abandonat, i on la humitat va ocupar-se d'acabar de destrossar-lo.

Tot i això, en passar la ITV pertinent abans de desmontar-lo, va deixar clar que era un cotxe alemany, amb casta, i fet amb el cap: va passar la revisió sense novetat, i sense fer-li pràcticament res d'especial. Cal dir que, abans de sotemtre'l a la intervenció a 'cor obert'... ens vam acomiadar del cotxe tot fent unes Maioles (sense parar, perquè l'alternador podia carregar la bateria prehistòrica que duia...). Esperem que un dia o altre (a poder ser del 2007) ens dugui de nou al capdamunt de les Maioles (i a fer molts més quilòmetres).

Son tantes les hores que hi hem passat, que li he agafat un apreci especial. Gairebé penso en ell com una persona: imagino quan el van fabricar, quan va sortir de fàbrica i va conèixer el seu primer propietari, quan el van adaptar per córrer (com a Gr.1), quan va travessar la frontera per quedar-se a Catalunya, quan va ser maltractat i abandonat, quan ens el vam quedar... i imagino amb alegria el dia que l'acabarem.
En el fons, es pot sentir afortunat, doncs molts dels seus 'germans' van morir en accidents de rallyes a Alemanya (i Europa en general), o han acabat en desguassos, o molt pitjor, tunejats pels equivalents alemanys als quillos...
Ell, però, és un pusa sang: Motor 2.0 injecció, transmissió autoblocant al 70%, tracció darrera, canvi ZF de curses de relació tancadíssima, suspensions Bilstein... Un GT/E original.

Sabem, per les capes de pintura que hem trobat, que sortí de fàbrica groc i blanc. Fou un dels darrers de la seva espècie, que duia el motor més gròs (de 115 cv), i intermitents al costat de les òptiques. El número de xassís l'avala. Així va néixer, i així el volem deixar.

Cal dir que duia una trompada mal reparada al morro, una rebregada al capó (quina feinada ens ha dut!), una aleta o dues aprofitades d'un altre cotxe, reforços en els enclavaments de l'arc de seguretat...

Tot i això, després de mesos i mesos de lifting, neteja, soldadures, sanejament, tractament anticorrosió, imprimacions, pastes, redreçament, etcètera, i d'unes setmanes (eternes) al pintor, el nostre Kadett ha tornat a néixer. Ara cal muntar-lo... i ensenyar-lo a caminar.

Qui no estimi els cotxes clàssics creurà que soc un boig, i no el contradiré.


En fi. Us poso algunes fotos de la criatura. De dalt a baix: imatge del cotxe en sortir de fàbrica; l'estat en el que el vam trobar; l'estat actual (just després de pintar); i un exemple de com el volem deixar.

Digui, oiga

He trobat aquest video en alguns altres posts... i m'ha fet recordar aquell gran programa anomenat "Persones humanes" que TV3 va emetre fa temps. Com podreu comprovar, la gentussa de Ciutadans es deu haver matriculat al curs de bilingüisme "Digui Oiga", i ha tret matrícula d'honor (potser també el Montilla ha fet algunes classes).

Generalment postegen el video de ciutadans també, però he decidit que aquesta gent no té cabuda aquí.

Quin fred!

Doncs això... quin fred que fot avui. I més després de veure com en Carod reeditava el tripartit. Personalment m'he quedat glaçat... Alguns asseguraven que la sociovergència estava pactada des de la gestació de l'Estatut... d'altres crèiem en un pacte nacionalista... i finalment, ni uns ni altres: repetirem el show.

Definitivament les coses pinten magres. Tindrem un 'presidente' nascut fora de Catalunya... cosa que a títol simbòlic trobo força greu. Que aquest senyor fos conseller, passi. Però que ocupi el mateix lloc que ocupà en el seu dia el Sr. Pujol... (i tans altres) ho interpreto com un cert símptoma de decadència, de pèrdua d'identitat.
Veieu al Sr. Montilla batallant amb el PSOE per treure tot el suc a l'Estatut? Precisament aquest Estatut... que sols ens permet moure'ns negociant! I si tot va com m'ensumo... quan les generals les guanyi el Partit Popular, veuen a Pepe Montilla anant a la Moncloa a demanar cèntims? O reconeixement nacional...
I ja no parlem del govern en sí que espera. De nou un estira i arronsa entre els tres... amb un Saura mirant més per la cria de la mallerenga que per la sanitat pública... paralitzant el país... posant traves i traves als organitzadors dels rallyes (lectura personal)... tot plegat des d'una conselleria feta expressament per sortir a la foto, les funcions de la qual no són gens clares per a ningú. Amb un Carod eixelebrat (com sempre)... treient de pollaguera al Montilla, al mes pur estil Sala-Martín. Un govern socialista-campi-qui-pugui-però-ho-fem-molt-bé-...-voteu-nos!
Espero que tots els que van confiar en esquerra tot buscant un pacte nacionalista es confitin el vot amb patates.

La veritat és que cada vegada m'importa menys el que fotin o deixin de fotre.

La única cosa que 'm'alegra' és que els monòlegs del benvolgut Jiménez-Losantos seguiran tenint tota la carnassa que vulguin. Montillita presidente de la Generalitat... ja m'imagino el tema de dilluns.

Parlar de tot això em fa venir certa caguera. Ho deixo estar...

Demà dilluns. El cap de setmana passa massa ràpid.
Bona nit, i bona sort.

Tot té un principi

I tot té un final. Però avui em quedaré amb la primera part.

Encara no sé ben bé què m'ha mogut a obrir un blog però, en certa manera, sentia la necessitat de deixar en alguna banda algunes coses que no vull guardar-me per a mi. Sigui com sigui, crec que m'hauria de presentar un mica...
D'aquesta manera us podeu fer cinc cèntims del que podeu anar trobant en aquest bloc en el futur.

Nom: Amb Jordi ja n'hi ha prou.

Edat: Soc de la quinta del 84. Al meu entendre, una de les darreres quintes formada per gent de profit (no vull dir que jo ho sigui).

Residència: Igualada. Pels que aneu malament de geografia (no teniu perdó de Déu), Igualada és i ha estat sempre una ciutat de pas, entre Barcelona i Madrid (o si ho preferiu, entre Barcelona i Lleida, a 65 km de la primera i 90 de la segona...). Comarca de l'Anoia. 35.000 hab (per mi masses).

Parella: Una noia que no sé com m'aguanta encara. Fa molt de temps que estem junts. Li dec tantes coses...

Feina: Estic treballant en una empresa tot compaginant els meus estudis. Ara aviat acabaré amb el projecte final, i hauré d'alçar el vol. Fins al moment, els estic força agraït per la flexibilitat que m'han donat.

Estudis: Soc enginyer tècnic aeronàutic, o això diu un paper. Una altra cosa són les meves aptituds. Em permeto el luxe de dir-ho tot i faltar-me encara el treball final de carrera.

Sígne del zodíac: No sé ben bé per què ho poso, doncs no hi crec, però vaja: Lleó.

Una mania: Doncs com tothom... impossible dir-ne una solsament: no puc resistir els errors ortogràfics garrafals, ni els temeraris al volant, així com la gent que condueix a pas de tortuga, o els que creuen que circulen sols pel carrer. Mentre escric m'adono que tinc tantes manies... que més endavant dedicaré un post especial i ben extens a això. Per ara, ja n'hi ha prou.

Ordre: Sóc desordenat, però persegueixo un ordre perfecte en algunes coses puntuals. Crec que no soc ordenat per què considero que moltes coses no es podran ordenar mai degudament. Buf!

Color polític: Veig molt limitada la gent que només veu una manera de fer les coses. Governar un país és quelcom molt seriós... principi que sovint dista moltíssim de la realitat. Personalment em considero nacionalista català, però també 'habitant del món'.

Nacionalista? Tot i que no m'agrada com acaba de sonar, em puc considerar nacionalista. Al meu entendre, hom té la necessitat de sentir que pertany a certs grups:
Un 'grup individual', dins del qual trobem tots els estats d'ànim d'un mateix... un lloc on podem recloure'ns i trobar respostes sobre nosaltres mateixos... la nostra moral personal, els nostres records privats, pensaments interns, voluntats...
També un cercle reduït de persones (normalment la família i amistats properes), on podem buscar quelcom que ens complementi, i un recolzament proper... amb la certesa de saber que sempre estarà allà, i que s'ha de cuidar.
Finalment, un sentiment col·lectiu a major escala. Una identitat comuna, de la qual també ens sentim orgullosos. És en aquest grup on aflora el meu catalanisme, tot i que en certa manera, com ja he dit, també em sento 'habitant del món'.
Tot plegat, però, sovint és difús, i amb massa freqüència s'emmascara.

Aficions: M'agraden els avions, els cotxes clàssics i esportius antics, la historia bèl·lica... i mil coses.

Col·leccions: Tinc una petita col·lecció de monedes i segells, com tothom, però ara recentment m'he embarcat en una col·lecció de sobres oficials (entitats, empreses, administració...), a tamany americà, i sobretot, sense fer servir. Ja en tinc un bon grapat! Mercès a tots els que m'han ajudat! De moment no sé de ningú més que en faci col·lecció.

Neures: M'encanta tenir coses o fer accions que no sovintegin... busco, en certa manera, l'exclusivitat (tot i que no m'agrada com sona). Suposo que un exemple pot ésser la mateixa col·lecció de sobres. També acostumo a abusar dels punts suspensius per acabar frases escrites...

Odis: El tuning, els que van venir de fora fa anys i es queixen dels nouvinguts... quan ells no han fet el més mínim esforç per integrar-se, els fanfarrons i els prepotents, la gent que usa expressions en d'altres idiomes quan hi ha paraules ben nostrades i concretes que ens permeten dir el mateix...

Plat favorit: En general, no soc gens maniàtic amb el menjar. M'agrada quasi tot... Però he de reconeixer que la cuina catalana tradicional és genial.

Mascota: Un gat... sempre gats! Quan un dinya, n'entra un altre de nou. Prefereixo mil vegades un gat a un gos: no fa pudor, no babeja, no fa soroll, no s'ha de treure a passejar, necessita menys espai, menja poc, si el tractes bé pot ésser molt carinyós, és astut, també pots jugar amb ell, fa les necessitats discretament sempre al mateix lloc, si marxes alguns dies de casa pots deixar-li a l'abast les racions de menjar i ell se les dosifica...

Cotxe: N'hi ha tants de que m'agradaria gaudir... sobretot cotxes que ja no es fabriquen... però si n'he de dir algun de nou, per exemple, diria l'Alfa Romeo 8C, o un Aston Martin DB9...

Equip de futbol: Barça. De fet, gaudeixo per igual d'una victòria del Barça que d'una derrota del madrid, i per tant, dedueixo que soc antimadridista. Cadascú és com és!

Música: No tinc preferències, però descarto totalment el flamenc, el techno, trance i màquina en general, el rap... i no m'acaba de fer el pes la música romàntica empalagosa...

Religió: Sóc ateu, però respecto totalment les expressions religioses, i respecto i comparteixo les tradicions d'arrel cristiana que ha adoptat la nostra societat a base de segles i segles. Tot i això, al meu entendre, una societat molt religiosa no pot ser gaire avançada. Personalment, crec que la ciènca ens ha deixat ben clar que Déu no existeix. Pocs segles enrera, l'endarreriment científic i l'escassa educació de la població enfortien la religió, doncs en ella trobaven respostes a tot allò que no tenia aparentment explicació ni sentit. Una altra cosa són els principis morals i ètics que un adopti amb sí mateix... i que el poden encaminar a la lloable tasca d'entregar la vida en l'ajut als altres, o de buscar la fe en certs aspectes. En fi... quina pilota m'estic fent.

Telèfon mòbil: Per a mi, un telèfon mòbil ha de permetre't trucar i rebre trucades, enviar i rebre missatges, indicar-te l'hora i fer fotografies... La resta, a excepció del Bluetooth, et diria que em sobren en el 95% dels casos. Tinc un Samsung Z-140 que va força bé, amb Vodafone. I el meu consum de mòbil no ha superat pràcticament mai els 20€ mensuals :D.

Què faig en el temps lliure? Doncs potinejo l'ordinador, llegeixo, restauro un cotxe clàssic amb el meu germà, estic amb la meva xicota... En regla general, vaig aprendre molt bé a espavilar-me i distreure'm jo solet. Ara quasi sempre trobo coses per fer.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Ja us aniré explicant més coses d'ara en endavant. Aprofiteu el dia!