Us presento al nostre Opel Kadett GT/E

Tinc ganes de fer feina seriosa amb el Kadett. El Kadett és el cotxe que estem restaurant entre el meu germà, el meu pare i un servidor.
Es tracta d'un cotxe del 1978 que vam comprar fa cosa de dos anys, i des d'aleshores estem dedicant temps i diners a donar-li una segona vida.
L'estat de compra del cotxe era lamentable... A part dels anys que duia a sobre en sí, havia passat els darrers temps a la intempèrie, en un carreró d'una urbanització prop de Girona, on el propietari el tenia abandonat, i on la humitat va ocupar-se d'acabar de destrossar-lo.

Tot i això, en passar la ITV pertinent abans de desmontar-lo, va deixar clar que era un cotxe alemany, amb casta, i fet amb el cap: va passar la revisió sense novetat, i sense fer-li pràcticament res d'especial. Cal dir que, abans de sotemtre'l a la intervenció a 'cor obert'... ens vam acomiadar del cotxe tot fent unes Maioles (sense parar, perquè l'alternador podia carregar la bateria prehistòrica que duia...). Esperem que un dia o altre (a poder ser del 2007) ens dugui de nou al capdamunt de les Maioles (i a fer molts més quilòmetres).

Son tantes les hores que hi hem passat, que li he agafat un apreci especial. Gairebé penso en ell com una persona: imagino quan el van fabricar, quan va sortir de fàbrica i va conèixer el seu primer propietari, quan el van adaptar per córrer (com a Gr.1), quan va travessar la frontera per quedar-se a Catalunya, quan va ser maltractat i abandonat, quan ens el vam quedar... i imagino amb alegria el dia que l'acabarem.
En el fons, es pot sentir afortunat, doncs molts dels seus 'germans' van morir en accidents de rallyes a Alemanya (i Europa en general), o han acabat en desguassos, o molt pitjor, tunejats pels equivalents alemanys als quillos...
Ell, però, és un pusa sang: Motor 2.0 injecció, transmissió autoblocant al 70%, tracció darrera, canvi ZF de curses de relació tancadíssima, suspensions Bilstein... Un GT/E original.

Sabem, per les capes de pintura que hem trobat, que sortí de fàbrica groc i blanc. Fou un dels darrers de la seva espècie, que duia el motor més gròs (de 115 cv), i intermitents al costat de les òptiques. El número de xassís l'avala. Així va néixer, i així el volem deixar.

Cal dir que duia una trompada mal reparada al morro, una rebregada al capó (quina feinada ens ha dut!), una aleta o dues aprofitades d'un altre cotxe, reforços en els enclavaments de l'arc de seguretat...

Tot i això, després de mesos i mesos de lifting, neteja, soldadures, sanejament, tractament anticorrosió, imprimacions, pastes, redreçament, etcètera, i d'unes setmanes (eternes) al pintor, el nostre Kadett ha tornat a néixer. Ara cal muntar-lo... i ensenyar-lo a caminar.

Qui no estimi els cotxes clàssics creurà que soc un boig, i no el contradiré.


En fi. Us poso algunes fotos de la criatura. De dalt a baix: imatge del cotxe en sortir de fàbrica; l'estat en el que el vam trobar; l'estat actual (just després de pintar); i un exemple de com el volem deixar.