Tot té un principi

I tot té un final. Però avui em quedaré amb la primera part.

Encara no sé ben bé què m'ha mogut a obrir un blog però, en certa manera, sentia la necessitat de deixar en alguna banda algunes coses que no vull guardar-me per a mi. Sigui com sigui, crec que m'hauria de presentar un mica...
D'aquesta manera us podeu fer cinc cèntims del que podeu anar trobant en aquest bloc en el futur.

Nom: Amb Jordi ja n'hi ha prou.

Edat: Soc de la quinta del 84. Al meu entendre, una de les darreres quintes formada per gent de profit (no vull dir que jo ho sigui).

Residència: Igualada. Pels que aneu malament de geografia (no teniu perdó de Déu), Igualada és i ha estat sempre una ciutat de pas, entre Barcelona i Madrid (o si ho preferiu, entre Barcelona i Lleida, a 65 km de la primera i 90 de la segona...). Comarca de l'Anoia. 35.000 hab (per mi masses).

Parella: Una noia que no sé com m'aguanta encara. Fa molt de temps que estem junts. Li dec tantes coses...

Feina: Estic treballant en una empresa tot compaginant els meus estudis. Ara aviat acabaré amb el projecte final, i hauré d'alçar el vol. Fins al moment, els estic força agraït per la flexibilitat que m'han donat.

Estudis: Soc enginyer tècnic aeronàutic, o això diu un paper. Una altra cosa són les meves aptituds. Em permeto el luxe de dir-ho tot i faltar-me encara el treball final de carrera.

Sígne del zodíac: No sé ben bé per què ho poso, doncs no hi crec, però vaja: Lleó.

Una mania: Doncs com tothom... impossible dir-ne una solsament: no puc resistir els errors ortogràfics garrafals, ni els temeraris al volant, així com la gent que condueix a pas de tortuga, o els que creuen que circulen sols pel carrer. Mentre escric m'adono que tinc tantes manies... que més endavant dedicaré un post especial i ben extens a això. Per ara, ja n'hi ha prou.

Ordre: Sóc desordenat, però persegueixo un ordre perfecte en algunes coses puntuals. Crec que no soc ordenat per què considero que moltes coses no es podran ordenar mai degudament. Buf!

Color polític: Veig molt limitada la gent que només veu una manera de fer les coses. Governar un país és quelcom molt seriós... principi que sovint dista moltíssim de la realitat. Personalment em considero nacionalista català, però també 'habitant del món'.

Nacionalista? Tot i que no m'agrada com acaba de sonar, em puc considerar nacionalista. Al meu entendre, hom té la necessitat de sentir que pertany a certs grups:
Un 'grup individual', dins del qual trobem tots els estats d'ànim d'un mateix... un lloc on podem recloure'ns i trobar respostes sobre nosaltres mateixos... la nostra moral personal, els nostres records privats, pensaments interns, voluntats...
També un cercle reduït de persones (normalment la família i amistats properes), on podem buscar quelcom que ens complementi, i un recolzament proper... amb la certesa de saber que sempre estarà allà, i que s'ha de cuidar.
Finalment, un sentiment col·lectiu a major escala. Una identitat comuna, de la qual també ens sentim orgullosos. És en aquest grup on aflora el meu catalanisme, tot i que en certa manera, com ja he dit, també em sento 'habitant del món'.
Tot plegat, però, sovint és difús, i amb massa freqüència s'emmascara.

Aficions: M'agraden els avions, els cotxes clàssics i esportius antics, la historia bèl·lica... i mil coses.

Col·leccions: Tinc una petita col·lecció de monedes i segells, com tothom, però ara recentment m'he embarcat en una col·lecció de sobres oficials (entitats, empreses, administració...), a tamany americà, i sobretot, sense fer servir. Ja en tinc un bon grapat! Mercès a tots els que m'han ajudat! De moment no sé de ningú més que en faci col·lecció.

Neures: M'encanta tenir coses o fer accions que no sovintegin... busco, en certa manera, l'exclusivitat (tot i que no m'agrada com sona). Suposo que un exemple pot ésser la mateixa col·lecció de sobres. També acostumo a abusar dels punts suspensius per acabar frases escrites...

Odis: El tuning, els que van venir de fora fa anys i es queixen dels nouvinguts... quan ells no han fet el més mínim esforç per integrar-se, els fanfarrons i els prepotents, la gent que usa expressions en d'altres idiomes quan hi ha paraules ben nostrades i concretes que ens permeten dir el mateix...

Plat favorit: En general, no soc gens maniàtic amb el menjar. M'agrada quasi tot... Però he de reconeixer que la cuina catalana tradicional és genial.

Mascota: Un gat... sempre gats! Quan un dinya, n'entra un altre de nou. Prefereixo mil vegades un gat a un gos: no fa pudor, no babeja, no fa soroll, no s'ha de treure a passejar, necessita menys espai, menja poc, si el tractes bé pot ésser molt carinyós, és astut, també pots jugar amb ell, fa les necessitats discretament sempre al mateix lloc, si marxes alguns dies de casa pots deixar-li a l'abast les racions de menjar i ell se les dosifica...

Cotxe: N'hi ha tants de que m'agradaria gaudir... sobretot cotxes que ja no es fabriquen... però si n'he de dir algun de nou, per exemple, diria l'Alfa Romeo 8C, o un Aston Martin DB9...

Equip de futbol: Barça. De fet, gaudeixo per igual d'una victòria del Barça que d'una derrota del madrid, i per tant, dedueixo que soc antimadridista. Cadascú és com és!

Música: No tinc preferències, però descarto totalment el flamenc, el techno, trance i màquina en general, el rap... i no m'acaba de fer el pes la música romàntica empalagosa...

Religió: Sóc ateu, però respecto totalment les expressions religioses, i respecto i comparteixo les tradicions d'arrel cristiana que ha adoptat la nostra societat a base de segles i segles. Tot i això, al meu entendre, una societat molt religiosa no pot ser gaire avançada. Personalment, crec que la ciènca ens ha deixat ben clar que Déu no existeix. Pocs segles enrera, l'endarreriment científic i l'escassa educació de la població enfortien la religió, doncs en ella trobaven respostes a tot allò que no tenia aparentment explicació ni sentit. Una altra cosa són els principis morals i ètics que un adopti amb sí mateix... i que el poden encaminar a la lloable tasca d'entregar la vida en l'ajut als altres, o de buscar la fe en certs aspectes. En fi... quina pilota m'estic fent.

Telèfon mòbil: Per a mi, un telèfon mòbil ha de permetre't trucar i rebre trucades, enviar i rebre missatges, indicar-te l'hora i fer fotografies... La resta, a excepció del Bluetooth, et diria que em sobren en el 95% dels casos. Tinc un Samsung Z-140 que va força bé, amb Vodafone. I el meu consum de mòbil no ha superat pràcticament mai els 20€ mensuals :D.

Què faig en el temps lliure? Doncs potinejo l'ordinador, llegeixo, restauro un cotxe clàssic amb el meu germà, estic amb la meva xicota... En regla general, vaig aprendre molt bé a espavilar-me i distreure'm jo solet. Ara quasi sempre trobo coses per fer.

Bé, per avui ja n'hi ha prou. Ja us aniré explicant més coses d'ara en endavant. Aprofiteu el dia!